Ni me n'he adonat i ja porto la motxilla a l'esquena. Des que vaig decidir emprendre aquesta ascensió, ja han passat més de set mesos. Aleshores, ho veia molt lluny, i, ni tant sols, era real. Era una fantasia; un somni, que ara s'està a punt de complir.
Llavors, jo pensava: "tens molts mesos per entrenar". Però, quan el moment és tant proper, no deixo de preguntar-me si m'hi hauré fet prou. El cap dóna voltes. Apareixen els dubtes, les pors, i els "i si ...". Però, ... tot està fet. Tot és a punt. Cadascú de nosaltres s'ha hagut d'esfroçar molt per arribar fins aquí, i, ara tenim la oportunitat al davant. Som afortunats: podem viure allò que realment volem viure.
Espero que la muntanya ens ho deixi intentar i que sigui benèvola.
Que aquest bloc serveixi per fer passar millors dies a tots aquells que ens segueixen i ens esperen.
