HEM FET EL CIM

Alguns de vosaltres ja ho sabeu, però pels que no, informar-vos que .... TOTS HAN FET EL CIM del Muztagata !!!

foto de cim de Quim, Montse, Coque i Alfonso

foto cim Jaume

foto cim Pep Santa

El diumenge dia 7 d'agost va ser el dia de l'atac al cim. L'asecensió va començar a les 4 de la nit. La temperatura era d'uns 25º negatius, però no feia vent. Van arribar-hi amb dos grups diferents: a les 3 de la tarda, feia cim el primer grup de 4 persones (Quim, Montse, Coque i Alfonso) i el segon, en Pep i en Jaume, unes 3 hores més tard. Després van baixar tots fins al camp 3, on van fer nit. El dilluns ja van baixar tots 6 fins al camp base.

Tots estan perfectament bé, tot i que esgotats, molt més prims i una mica nerviosos per totes les emocions acumulades. Ha estat un èxit, que tot l'equip hàgi pogut assaborir el cim del Muztagata. Les condicions climatòlogiques han ajudat, gens de vent i, a 7500 m, amb sol i dia clar. Això no sol passar en una muntanya tant alta com és aquesta ...

Ara els esperen un parell de dies de descans al camp base abans de començar el camí de tornada, que serà llarg...

MOLTES FELICITATS!!!

Avanç en l'intent de cim

foto del camp 3 (o 2 avançat)

Fa dies que per diferents motius no us hem pogut informar del què han estat fent. Primer de tot, comentar-vos que estan tots bé i que en aquests moments ja estan intentant fer el cim. El dimecres tornaven a baixar al camp base, per passar-hi uns dies abans de l'intent de cim, però, els van comentar que hi havia previsió de 4 dies seguits de bon temps i que després venia una borrasca. Així, que han decidit tornar a pujar immediatament i començar l'ascenció per poder fer cim durant aquesta finestra de bon temps, que han d'aprofitar.

L'estratègia que se seguirà serà no muntar el camp 3 i baixar-lo uns 300 metres més avall (muntar un camp 2 avançat, a 6.500 m) que està més protegit i menys exposat al vent i fer un atac a cim de 1000 metres de desnivell, un mica més llarg del normal, per tant.

En l'última entrada vam comentar que feien nit al camp 2, però no va ser ben bé així. Van deixar el material necessari però van baixar a dormir al camp 1 per no desgastar-se tant. A partir dels sis mil metres, el cos no es recupera ni amb el son ni amb els aliments. Quantes menys nits per sobre d'aquesta alçada, millor!

El dijous al migdia van pujar cap al camp 1. Tots van arribar cansats però trobant-se bé. En Pep aquest cop és el que ha arribat més cansat.

La planificació és arribar al camp 2 el divendres, el dissabte estar en el camp 3 (o 2 avançat) i per al diumenge 7 d'agost poder fer l'atac al cim.

Per tant, si això es compleix, fins el dilluns no ens podrem tornar a posar en cantacte i informar-vos de com ha anat el primer intent d'ascenció.

Gràcies a tots i a totes pels comentaris.

Primera nit a camp 2

Després d'un parell de dies sense informació per problemes tècnics (internet), ja us podem explicar més coses. En l'última actualització, us vam comentar que havien arribat al camp 2, doncs ben bé no havia estat així ... coses que passen quan la informació passa per moltes mans.

Ara sí que us podem assegurar que en Coque, en Quim i en Jaume han arribat al camp 2 i hi han fet nit. Mentre que la resta, la Montse, l'Alfonso i en Santa-Pep s'han quedat al camp 1. Avui faran el canvi, uns pujaran i els altres baixaran.

Durant l'asenció, s'han trobat de tot: sol, pluja, vent i neu... però, tots estan en perfectes condicions. Algun mal de cap i alguna diarrea persistent ... però res greu, res que no es pugui superar.

foto: tram d'esquerdes entre camp 1 i camp 2

L'objectiu marcat és que el dimecres puguin arribar tots al camp base i descansar un parell de dies, tot esperant que s'anunciï uns dies de bon temps (uns 3 dies seguits) per fer el primer intent de cim.

Bé, disculpeu l'error en l'anterior post .... esperem que no torni a passar.

Camp 2

Avui dissabte han pogut pujar fins al camp 2. Estan per sobre dels sis mil metres d'alçada. La idea inicial era poder deixar un parell de tendes amb material, tal i com vam fer en equipar el camp 1, però un cop hi han arribat, se'ls ha posat a nevar i han decidit retrocedir al camp 1.

Un dia més, han arribat tots a dalt i han tornat a baixar sense cap problema, a excepció d'algun petit mal de panxa a coseqüència del menjar massa picant, que contínua desagradant-los.

Fins la pròxima!

DIA DE DESCANS

Avui divendres ha sigut dia de descans. La previsió per als proper dies és la següent: demà, dissabte pujada de nou al camp 1 i (si estem bé) fer-hi nit. El diumenge pujada al camp 2 i, segons les condicions, dormir de nou al camp 1 o bé, baixar al camp base.

De moment tothom es troba molt bé. Excepte algun petit mal de cap i/o de panxa per culpa de la poca varietat en el menjar i la gran quantitat de picant que hi posen !!! Per la resta, de moment, tot bé i tranquils.

En arribar al camp base, el temps va fer un gir i va començar a fer fred. Aquesta nit ha nevat i al matí hi havia 2 dits de neu. Però, a la que ha sortit el sol, s'ha desfet tota.

Com ja us vam explicar al camp base no hi ha internet. Per tant, només podem actualitzar el blog quan truquen per telèfon. Els pròxims 2 dies no sabem si ho podran fer, ja que al pujar a més alçada no saben com estaran les línies telefòniques.

Igualment, us agraeixen els comentaris però no els podran contestar fins la tornada. Us seguirem informant!

CAMP 1

Tal i com teníen previst, avui han pujat del camp base fins al camp 1 (són mil metres d'ascensió per terreny pedregòs: un pujada bastant dura i ben poc agraïda). Tot ha anat molt bé, i tots hi han pogut arribar en bones condicions.

foto: ascensió al camp 1.

Un cop a dalt, han preparat les plataformes per ubicar-hi les 2 tendes. Tenen un balconet privilegiat sobre la vall i el massís del Kongur!

El camp 1 està ubicat just abans de l'inici del glaciar, sobre les pedres.

foto: camp 1 - tendes

Ja han deixat preparades 2 tendes amb el material corresponent i el menjar. Aquestes tendes les deixaran muntades de manera definitiva fins al final de l'expedició. Han tornat a baixar al camp base i ara toca descansar unes hores després de la feina feta.

Esperem que el pròxim dia ja ens puguin quedar a dormir al camp 1.

Us anirem informant.

JA SON AL CAMP BASE

Per fi han aconseguit arribar al Camp Base del Muztagata. Després de tenir-los aturats pràcticament 2 dies per un control militar (teníen un error de forma en els permisos d'ascensió), ahir a la nit van aconseguir arribar-hi. És difícil comunicar-se amb els xinesos i saber què passa exactament. Ningú parla anglès.

foto: llac Karakuli, amb la primera visió del cim.

Tothom es troba molt bé, i han aprofitat el dia d'avui per descansar, organitzar el campament, preparar les tendes i començar l'aclimatació. Jugar a cartes, passejar, llegir, etc. i fer-se una petita motxilla per a la caminada de demà.

foto: camp base, amb les tendes en primer pla

Demà, faran la primera pujada al camp 1. Hi deixaran una tenda fixa i una mica de material; després, tornaran a baixar al camp base per a dormir-hi. Un cop hàgin vist com es trobem i les condicions físiques, decidiran quin dia pugen a dormim al camp 1 per primer cop.

Ara com ara, al camp base no hi ha internet i sembla que no n'hi haurà tampoc. Anirem actualitzant la informació a mesura que es comuniquin per telèfon.

Records a tothom!

Taula parada

A sobre aquesta taula hi ha vuit pensions completes per a sis persones.

Tenim: sopa de sobre, puré de patates, tang, tonyina, galetes, mel i melmelada, moltes infusions i tès, cafè, llet en pols, xocolatines, barretes energètiques i menjar liofilitzat de menús diferents (salmó, pasta, vedella i verdures amb pollastre).

Per fer-nos un regal, tenim a més, sis sobres de mousse de xocolata liofilitzat. I, per mimar-nos en els moments fluixos, ens enduem embotits de la terra. Umm, que bo que serà tot, allà dalt!

La teca i els estris

Tenim la casa de'n Pep que sembla el campament base. Diu que hi ha molt menjar. De fet, hi ha els aliments necessaris per alimentar 6 persones, de 6 a 8 dies, en alçada. Ni més ni menys. Cada dia té un menú assignat, i ens enduem la dosi que correspon a cada persona i dia. El pes és molt important en aquelles condicions.

Cadascú de nosaltres pot portar 30 kg d'equipatge facturat. Sembla molt, però, quan es tracta d'una expedició, són tantes les coses que hem de dur ... (tendes, fogonets, material de muntanya personal, farmaciola, etc.).

Diumenge vinent tenim la última reunió, ja per agrupar tot el material comú i començar a repartir les provisions.

El compte enrere!

A quinze dies d'iniciar l'aventura

Ni me n'he adonat i ja porto la motxilla a l'esquena. Des que vaig decidir emprendre aquesta ascensió, ja han passat més de set mesos. Aleshores, ho veia molt lluny, i, ni tant sols, era real. Era una fantasia; un somni, que ara s'està a punt de complir.

Llavors, jo pensava: "tens molts mesos per entrenar". Però, quan el moment és tant proper, no deixo de preguntar-me si m'hi hauré fet prou. El cap dóna voltes. Apareixen els dubtes, les pors, i els "i si ...". Però, ... tot està fet. Tot és a punt. Cadascú de nosaltres s'ha hagut d'esfroçar molt per arribar fins aquí, i, ara tenim la oportunitat al davant. Som afortunats: podem viure allò que realment volem viure.

Espero que la muntanya ens ho deixi intentar i que sigui benèvola.

Que aquest bloc serveixi per fer passar millors dies a tots aquells que ens segueixen i ens esperen.